facebook hostal-laplaza

LA PETITESA I LA GRANDESA

LA PETITESA I LA GRANDESA
Era el segon cop que anàvem a la Vall. Hi havíem estat fa dos anys, cridats sobretot pel romànic, amb la sort, llavors, de trobar la majoria de les esglésies obertes en el pont de l’u de maig. Havíem visitat set esglésies: Santa Maria i Sant Climent, a Taüll; Sant Joan, a Boí; santa Eulàlia, a Erill la Vall; la Nativitat, a Durro; Sant Feliu, a Barruera; Santa Maria, a Cardet; i Santa Maria, a Cóll. Ens vam impregnar de romànic i ens vam deixar seduir per cadascuna d’aquestes petites esglesietes, la seva història, el seu art i el paisatge que les envolta.
Malgrat aquesta completa visita de fa dos anys, ens havia quedat aquell deure pendent que fa que tot viatge valgui la pena de ser repetit. Des de l’encisador poble de Durro havíem vist una petita esglesieta, penjada d’una muntanya, en un lloc que ens va semblar remot. No sé ben bé per què no hi vam pujar. Potser la vam veure tan petitona que equivocadament vam pensar que no valia la pena. Sincerament, tampoc no us sé dir si la teníem gaire en el record, la petita ermiteta.
Aquest cop vam pujar a la Vall en començar la primavera, amb la sort de trobar un sol d’allò més agradable i les carreteres ben netes. Aquest cop no havíem agafat cap guia, ni consultat internet, ni tan sols havíem planificat res. Hi anàvem disposats a deixar-nos encisar de nou per cadascun dels paratges de la vall, i descobrir i redescobrir indrets.
Res millor que els vilatans per recomanar què fer i què veure. Al punt d’informació del Parc d’Aigüestortes ens van fer venir a la memòria aquell llogarret remot, al capdamunt del poble de Durro. “Una passejadeta”, ens van dir. L’Oriol, de l’hostal, sens dubte ens el va recomanar. “Una excursioneta”. La veritat, no n’estàvem gaire convençuts.
Vam tornar a Durro, això sí, a retrobar la Nativitat i els petits carrerons. Com que tenim caràcter de poble, ens vam posar a xerrar amb una senyora que prenia el sol al balcó. Una més, ens va aconsellar el passeig cap a Sant Quirc, “el passeig que fem els del poble als vespres d’estiu. Jo hi vaig anar ahir”.
I sort que ens vam deixar guiar pels autèntics professionals del turisme, que són els qui s’estimen el lloc on viuen. El camí cap a la petita ermita ja val de per si molt la pena. Vas pujant i deixant a baix la vall, veient com apareixen els poblets, esquitxant el paisatge: ara Durro, ara Erill, ara Barruera...
I en arribar dalt... Trobaré paraules per descriure-ho? En arribar dalt se t’eixampla el cor, l’ànima s’obre i el lloc et convida a deixar allà, ni que sigui per un moment, la teva motxilla vital, la que portes, carregada, des d’allà on vens, la que pesa, la que et fa el camí difícil, o la que et proveeix d’allò que necessites per fer el camí.
En arribar a Sant Quirc, la natura i l’art es confabulen per oferir-te un dels millors espectacles de la contrada. El paisatge és impressionant. Les muntanyes, encara nevades, envolten la vall, on treuen el cap petits poblets de pedra i estiren el coll els campanars. La petita ermiteta de Sant Quirc, penjada a la muntanya, dirigeix, elegant i decidida, un concert de silencis. La petita font et calma la set, la del cos i la del cor. I et sents petit, molt petit entre la immensitat de la natura.
Que en som de petites les dones i els homes quan ens veiem part d’un món tan gran i tan magnífic. Però que en som de grans els homes i les dones que al llarg dels anys hem anat construint la història, la particular i la comunitària. Que grans les dones i els homes que amb el seu treball i el seu amor han anat embellint el paisatge. Que gran la humanitat que ha preparat i conservat llocs com aquests orologi replica on reposar, deixar-se anar, trobar-se i fondre’s, calmadament i sense pressa, amb la natura, amb la història, amb la Vida.
Maite (20/03/2014)

25528 Erill La Vall - Vall de Boí (Lleida) - Tel. 973 69.60.26 - Fax 973 69.61.28 - info@hostal-laplaza.com- GPS: 42.52488 º N 0.82577 º E     català español english française